dijous, 29 de juliol de 2010

Dislèxia

[seguint la Isabel, de nou]

Les paraules s'abraonen i es barregen
I obren portes i tanquen finestres
I creixen i rodolen i esberlen panys.

Les llegeixo i no les comprenc i les miro
I les regiro i les separo i les analitzo
I les reposo durant hores i hi torno de nou.

Amunt i avall, del dret i del revés, d'esquerra
A dreta, i viceversa. Per si les lletres tenen
Un altre significat que se m'amaga ara mateix.

Les col·lecciono i les il·lumino amb el pleniluni
I teixeixo al seu voltant una aurèola de misteri.
Potser així sabré les imatges que s'hi han amagat.

Les paraules, aquests bocins de mi que t'oferia,
S'han rebel·lat i m'han sotmès al caos i al desordre.
I només trobo que no en discerneixo el teu comiat.



d.

3 comentaris:

  1. donant una ullada el teu blog
    una abraçada des de Reus

    ResponElimina
  2. Ja m'he perdut del tot. No done abast ni a llegir-vos... Quina empenta, quin entusiasme!!!
    Bé, ho dic a deshora i d'una manera prosaica: A mi també m'agrada el blau.

    Carme, a mi l'enllaç amb 3cat24.cat tampoc no em funciona permolt que clique damunt la imatge com tu dius.

    ResponElimina
  3. Tornaré a posar l'enllaç, a veure si funciona.

    Dislèxia???? amb aquests versos? :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons