dilluns, 26 de juliol de 2010

Diàlegs

Diàlegs  de mirades
més  enllà  de  cap paraula.

La veu  modulant  
tons flonjos  i manyacs
encara més enllà de les paraules.
 
Les complicitats:
dels  dits  als  riures
dels  mots  més  precisos
fins al silencis compartits
eloqüents com els  paraules.


5 comentaris:

  1. No voldria treure espai als altres...però segueixo amb els silencis eleqüents com les paraules.

    ResponElimina
  2. ... i sobre la partitura del silenci una simfonia de versos.

    ResponElimina
  3. I sembla que tens els ulls verds... :)

    ResponElimina
  4. de vegades les mirades parlen, sense paraules ni mots..i diuen molt

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons