dimarts, 13 de juliol de 2010

despert al mar


S’ha acabat la treva.
Quelcom insadollable ens apressa,
s’han fos els temps dels mil silencis,
tenim el pap ple de retrets i greuges.

Ha arribat l’hora de buidar,
una tempesta de mots, un mar inmens,
vaixells i veles són paraules,
nosaltres, ai, no som fràgils remers.

Cavalcarem les ones
tot perseguint un somni
ni el vell Neptú ni Posidó
aixecaran tempestes, en sortir el sol
de les paraules
s’acaba l’odi.

Sona el corn, s’albira el port
dels nous futurs
els nostres fills escriuran amb orgull
les cròniques mai perdudes.

:



(seguint l'Alba)

2 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons