dimarts, 20 de juliol de 2010

Desídia

[seguint novesflors amb poca destresa]

Dins la indolència
Del temps, hi ha la desídia
Del propi viure:

Polir les formes
Per no caure en la incúria
És necessari,

Perquè no calli
Per sempre la paraula,
Que ara reposa.



d.

3 comentaris:

  1. Quan la paraula reposa
    les idees neixen...?
    Divina circumstància. Anton.

    ResponElimina
  2. Poema 299 d'aquesta Roda de Juliol... qui et segueixi farà el 300...

    Potser si que cal reposar les paraules per pensar una mica... i perquè tornin amb més força.

    ResponElimina
  3. Jo tinc un relleu viscut, senzill, però viscut...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons