dijous, 8 de juliol de 2010

Delícia

[seguint lolita lagarto]

Veu escumosa del silenci,
La teva veu és bressol
Per al meu món nounat.

Colliré flors i dubtes,
Núvols de pluja grisos,
I escamparé arreu la tempesta.

He pogut estimar-te,
Amb la flonja delícia
De somniar despert.

I ara vetllo el malson.



d.

3 comentaris:

  1. Mol bell deomises i trist....et bescanvio el malson per algun tros de somni!

    ResponElimina
  2. vol dir que segueixes, Elvira?
    Si no... segueixo jo!

    ResponElimina
  3. Quan les tempestes s'escampen molt ja deixen de ser tempestes!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons