diumenge, 4 de juliol de 2010

CREMEM amb LA MATEIXA FLAMA

M'encenc el cor amb llumins d'abraçades
i en la solitud del capvespre el meu cos feble
reviscola entre el fum, la llum i les flames.

D'enyor em fonc com un àtom i esclata
en mil bocins la vida , mentre arreu escampa
espurnes i plors , encesa la torxa.....

No t'ho vaig dir mai.
Cremem amb la mateixa flama.

4 comentaris:

  1. Ostres, Elvira... és preciós!!

    En sabeu un munt :-))

    ResponElimina
  2. T'agafo la penúltima frase, tristíssim vers!


    d.

    ResponElimina
  3. M'agrada la teva flama...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons