divendres, 2 de juliol de 2010

Còrpora somnàmbula


Trencaré el silenci precís
Amb una rialla d'ironia barata.
He d'elogiar una sabata
En vers per sentir-me feliç?

Contra les cordes, sóc funàmbul
Circense o un simple pallasso?
Caic a rodolons per on passo
I sols em trobo al preàmbul

D'una tragèdia que sé meva.
Sense treva, no hi ha encís
Ni incís en la sofrença ingrata:

Enmig del meu estiu, de sobte neva;
I esdevindré deliri somnàmbul
Del teu pit, que en somnis repasso.



d.

1 comentari:

  1. Tristos i bonics versos, gràcies deomises per compartir-los... vaig buscant imatges, però a vegades se'm fa difícil...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons