diumenge, 4 de juliol de 2010

Còrpora d'absències

 
M'has trobat els ulls entre miríades
De mirades, amiga, l'home que sóc
Que encara no ha oblidat la passió,
L'animal ferit, la guspira que crema.

M'has cercat enmig del desordre vague,
On la llum és absència i la nit s'escampa
Per no permetre seguir els marges del futur.

Per això, t'ofereixo cada batec de melangia,
Cada bri de solitud: ofrenes mudes d'agraïment.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons