dissabte, 31 de juliol del 2010



Com estornells
volem conjuntament
itinerants.

10 comentaris:

  1. Itineràncies compartides, com els estornells!
    Ha estat un regal compartir amb tots vosaltres. A tu et reconec no només l'esforç i l'empenta del convit poètic, sino també l'amistat!

    Un petó i un molt feliç agost!

    ResponElimina
  2. T'agafo els estornells; potser el darrer seguiment que pugui fer-te...


    d.

    ResponElimina
  3. Carme, fem un vol?
    com estornells de branca en branca de mot a mot
    bon estiu...!

    ResponElimina
  4. Vinga, vinga els haikus, que m'encanten! :)

    ResponElimina
  5. Els estornells quan s'alcen del lloc on hi son en manada porten una oliva a la boca i una a cada pota. Hi ha llocs, lliseres on ajoquen que és lloguen, per que allí hi depossiten les dos olives sobrants que rellisquen pel lloc fins anar a un dipòssit on es recull el passa el plat dels estornells. No soloament volen sino que traslladen fruits robats dun amo i deixats pel profit d'altre. Hi ha de tot a la la natura, ja ho deia un dia que en possava uns quants exemples, Perdoneu la confiança, potser molts no o saben que l'estornell en els olivars pot ser odiat, per que en un tres i no res no deixa ni brot. ja sabem els milers que solen anar d'escursió pel cel.
    Carme, fixa't cinc paraules el que han suposat en mi i no he expremut més que una...
    M'he passat, ja que aquí he posat lletra per un disbarat de comentaris, però, mireu, no me'n se estar... Anton

    ResponElimina
  6. Els estornells quan s'alcen del lloc on hi son en manada porten una oliva a la boca i una a cada pota. Hi ha llocs, lliseres on ajoquen que és lloguen, per que allí hi depossiten les dos olives sobrants que rellisquen pel lloc fins anar a un dipòssit on es recull el passa el plat dels estornells. No soloament volen sino que traslladen fruits robats a un amo i deixats pel profit d'altre. Hi ha de tot a la la natura, ja ho deia un dia que en possava uns quants exemples, Perdoneu la confiança, potser molts no o saben que l'estornell en els olivars pot ser odiat, per que en un tres i no res no deixa ni brot. ja sabem els milers que solen anar d'escursió pel cel.
    Carme, fixa't cinc paraules el que han suposat en mi i no he expremut més que una...
    M'he passat, ja que aquí he posat lletra per un disbarat de comentaris, però, mireu, no me'n se estar... Anton.
    Moments així poden tenir la felicitat a vora, aprofitem-los.

    ResponElimina
  7. Gràcies Anton per tota la saviesa! Hem après de mots i natura!
    Carme, la comparança és molt bonica! Em sento veritablement un estornell poètic amb tots valtros!

    ResponElimina
  8. Felicitats a tots per tants mots i tantes emcocions compartides...

    és torn d'ells dels estornells! volem amb ells!

    ResponElimina
  9. Com diu la Cèlia, Antón, a mi m'ha agradat molt saber-ho!

    ResponElimina
  10. Aprenem sempre de tu, Anton. I m'agrada, no te n'estiguis mai d'explicar-nos coses.

    Per a mi, els estornells són uns ocells que volen en estol i que fan dibuixos preciosos en el cel. També sabia que en alguns llocs són un problema per la quantitat... que se n'acumulen, però això de les olives, ho acabo d'aprendre de tu. Gràcies.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons