dissabte, 24 de juliol de 2010

CASTELL DE FOCS

(Tot seguit la Carme)

Entre rebrecs dels llençols
dos cossos nus es fan fonedissos,
fantasies que emprenen mil vols
dibuixen disbauxa, enamoradissos.

Somnis que es fan realitats,
petons...
nusos que es fan i es desfan,
suats..

Dins el silenci, sintonia de gemecs
dos cossos descansaran exhausts
entre els llençols i els rebrecs
latents desprès de la batalla

4 comentaris:

  1. Bé hem fet dos poemes diferents però similars...molt bé mon m'agraden els teus rebrecs!

    ResponElimina
  2. Jo també estava intentant seguir...o sigui que ja som tres!
    Bonic poema, Mon.

    ResponElimina
  3. fanal blau, Elvira, tres rebreguen mes els llençols...

    ResponElimina
  4. M'agrada Mon, podria ser una continuació, un pèl més explicita que la meva... gràcies!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons