dijous, 15 de juliol de 2010

Camí a l'infinit

Tal com Xenofont fent-la estranya

assolí la meva anàbasi a Cerdanya.

Han estat dies d’àgrafes orfandats

amb versos i poemes entrellucats.

M’he empassat les promeses

de fer més camins d’itineràncies.

Sols seguint rodes preteses

he escrit en llargues intermitències.

Quan cansat mirava l’ordinador fit a fit

versos enfollits em conduïen a l’infinit.


5 comentaris:

  1. Sempre tenim l'infinit a tocar de dits, Rafel. I que cap sàtrapa se'ns creue en el camí.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Vaja, veig que les esdrúixoles s'encomanen!

    Molt bé, Rafel!

    ResponElimina
  3. La imatge que em ve a la ment i el mot "infinit" s'han trobat en aquesta fotografia de la carretera.

    ResponElimina
  4. Ben cert, molt ben trobada la imatge...i les paraules!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons