dimecres, 14 de juliol de 2010

Bitàcola

[segueixo fanal blau]

I la memòria,
Em cal quan sols navego
Per mars pretèrits
Sense cap més ajuda
Que el desig per delir-te?

Mentrestant, clamo:
Sóc record que recorda
Que la tristesa
Comença amb els teus llavis
I l'intent per besar-los.



d.

3 comentaris:

  1. no pot ser que la tristesa comenci en uns llavis... cal posar-hi alegria, deomises, va... però és preciós!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons