diumenge, 11 de juliol de 2010

AVUI, DESPRÉS DEL GLORIÓS AHIR

(Seguint la Zel)




Ens ho diu el temps i la memòria
i es tant fàcil d’oblidar
que poc duren els moments de gloria
que voltes sovint toca despertar

On son els somnis continguts de ràbia?
On es la gent? On son les mans?
Potser l’ahir tant sols serà l’ahir
Ara ens cal un nou demà

3 comentaris:

  1. M'emporto l'últim vers!

    Has afegit imatge! Molt bé!

    ResponElimina
  2. Molt cert, molt sentit, molt bonic, Món!

    ResponElimina
  3. Ben cert és el que dius
    Jo també em quedo amb l'ultim vers

    :o)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons