diumenge, 18 de juliol de 2010

ARBRE PERSISTENT

Aquest arbre d'arrels profundes,
sense elles no existiria,
té nom, es diu Catalunya.
País petit,
lloc de trobada,
univers de cultures diferents.
Tot aquest entramat de troncs i branques,
parlant la llengua de la terra,
el fa créixer i ser-hi per sempre,
per decidir el seu futur.

4 comentaris:

  1. Agafo la supervivència ;)
    I segueixo la idea

    d.

    ResponElimina
  2. l'estima que li donem a aquest arbre
    també el conserva i fa créixer... No morirà, t'ho juro. Anton.

    ResponElimina
  3. Supervivents, en som, fa segles...

    No morirà, no morirà!

    ResponElimina
  4. Tenim un joc d'impaciència sobiranista feta d'amors i desencisos, però també d'alegries i futurs, quin juliol!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons