dijous, 8 de juliol de 2010

Ara


Recorrerem camins insospitats
intentarem donar sentit a les galàxies
mes l'única certesa que ens empara
és que ara som ací.
Vivim, doncs, l'ara.
Encara no hem aprés
que demà no existeix?

4 comentaris:

  1. Ho aprenem molt de mica en mica...Noves Flors :)

    Gràcies per seguir-me amb un poema filosòfoc i preciós!

    ResponElimina
  2. Buf!!
    si l'arribo a llegir abans, no penjo el meu!

    M'agrada molt!

    ResponElimina
  3. Les creences son d'eternitat?
    Aixì sens vol explicar...
    Transformats, hi eram
    hi som i hi serem...
    Potser ens acullim
    a nostres pocs gambals
    i dubtem...
    Devem estar poc dessarrollats
    per entendre...
    Que a mi també em costa.

    ....................Anton

    ResponElimina
  4. hi som, ara, pel fet que ens permet l'infinit del sempre...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons