dilluns, 5 de juliol de 2010

aquesta mar

aquesta mar que porto dins
fa trencalls en hores feres
esmicola còdols a força de temps
redreça i poleix espadats vells
aquesta mar que porto dins
s'esbrava en temps de fúries
passades les tempestes,
aquesta mar que porto dins
carrega les ones amb restes menudes
i, mandrosament, amoroseix el to,
amanyaga dolça la sorra blanca
acull el teu cos
aquesta mar esdevé un bressol
on totes les tristeses seran ja un somni

3 comentaris:

  1. Aquesta mar que portes dins és el teu viatge, la sal que conserva el que ha de conservar... Quan vingui tempesta recull les veles, i espera la calma... Passeja per la sorra ran de mar, deixa que t'abraci la brisa...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  2. Aquesta mar que ens envies... ens agrada molt, zel! Una abraçada!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons