divendres, 2 de juliol de 2010

Aquarel·la


Porto un cabàs de flor seca
encara amarada d’olor.

Les deixo a taula
amb l’esperança
que m’ajudi
a aquarel·lar records.

4 comentaris:

  1. Preciós, barbollaire!
    Preciosa itinerància poètica!

    ResponElimina
  2. N'agafo un ramet, barbollaire, si elles han aquarel·lat els records, deuen estar plenes del seu sentit.

    ResponElimina
  3. Jugo amb la teva aquarel·la de records i n'agafo la fragilitat. Perquè amb una sola llàgrima ja n'hi ha prou per crear una broma del record aquarel·lat, oi?


    d.

    ResponElimina
  4. Segur que sí!! :-))

    Jo recordo molt per les olors, moltíssim ;-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons