dilluns, 26 de juliol de 2010

Amb la veu a l'esguard

(seguint Rafel)






Som plecs a la roca,
som núvols de pas,
som baladres a l'aire,
som la lluna allà dalt,
som llums d'artifici
amb guspires al mar.

Som brins de natura,
som ulls avesats
que signem manifestos
amb la veu a l'esguard...

*

3 comentaris:

  1. agafo la veu de l'esguard, Isabel!
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat aquesta expressió...

    ResponElimina
  3. Hi ha mirades que parlen d'anar més i més amunt.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons