diumenge, 4 de juliol de 2010

Amarga...

Amarga ets amb mi,

potser perquè saps

que no m’agrada el sucre,

però creia en la teva dolçor...

Però no, amarga.

Amarga com el fel.

Però gràcies, m’has ensenyat

tot el que havia d’aprendre,

però he seguit la

meva intuïció, digues-li

intuïció masculina.

Amarga. T’estimo!

onatge


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons