dijous, 22 de juliol de 2010

Botes velles, noves soles

(Agafant prestades les botes velles de la Zel)

M’he calçat les botes velles
i he caminat
pas a pas, sense mandra,
per sendes perdudes,
per camins oblidats,
buscant ,tal volta, la pols del temps,
els arbres de vius brots, de fulles verdes
i la claror del sol travessant-les...



M’he calçat les botes velles
i he sentit
Baix els meus peus, la terra,
bategant somnis,
marmolant misèries,
recordant mots dits per mil boques
que la fan, potser, més fèrtil
humitejant la superfície, omplint-la de vida
i convertint-la en fructífera llar...



noves petjades mesclades
amb les que fan de guia,
fent camí del camí caminat
per altres peus que es van calçar
amb aquestes botes velles
De soles pacients i noves,
que arrastren l’esperança
i saben que cada nou pas
acurta la distància per a arribar a casa.


Alba

3 comentaris:

  1. Un llarg camí explicat en un poema, Alba!

    ResponElimina
  2. T'he agafat la idea i paraules, sense avisar-te... Perdó, d.

    ResponElimina
  3. Un altre camí de vida, una altra vida fent camí...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons