dilluns, 26 de juliol de 2010

Acullo la veu de l'esguard

Acullo la veu de l'esguard,
o l'esguard i la veu que em somriu
des fa tant temps.
Pretèrites mirades, retrats de presència amatent
-i les complicitats als ulls-
davant del món.
Present d'avui i l'avenir,
que ens anirà afegint arrugues dolces al rostre
que no ens amagarem.

(seguint la Isabel)

7 comentaris:

  1. Aquesta mirada... diria que em sona. És possible o és una invenció meua? :)

    ResponElimina
  2. Novesflors, vostè és una dona intel·ligent i observadora...:)

    ResponElimina
  3. Carme,

    segur que hi haurà bellesa poètica amb escreix!

    ResponElimina
  4. L'experiència que no amaguem alimentada de petites complicitats.

    ResponElimina
  5. i a mi que me sonen aquest ulls...

    (uns ulls verds, preciosos, tot s'ha de dir! X¬D)

    ResponElimina
  6. Aquests ulls, poeta, roben el cor... i jo demanant mirades...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons