dissabte, 17 de juliol de 2010

Acròstica itinerància

[seguint l'ElviraFR, amb minúscul homenatge]

Estira les hores que plores,
Llangor d'instants que has de viure,
Vida de paraules i gestes, congestes
Inútils que emmudeixen els teus llavis:
Rabent, oblido la tristesa quan restes
Al recer dels versos que, com glavis,
Fenen els membres em duen als afores
Rònecs de la solitud, buscant-te el somriure.



d.

5 comentaris:

  1. Jeje! ;)

    d.

    PS: sense permís, he fet una itinerància al teu blog, fanalet...

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies deomises ets un sol!

    ResponElimina
  3. Et prenc les hores que s'escolen lentament amb un altre recurs literari.

    ResponElimina
  4. Que bonic, deo! No si al final em fareu plorar d'emoció, entre tots!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons