dilluns, 15 de març de 2010

Canviar de parròquia no vol dir necessariament canviar d’hàbits

Ramon Collibè i Visians havia deixat no fa gaire aquell ambient rural que tant l’hi agradava per anar-se'n a viure i treballar al barri. Ja farà prop de trenta-tres anys que exerceix. De que, em pregunteu? Doncs com us ho diria jo...fa de restaurador d’ànimes.
En el poble, en mossèn Ramon; que així es com el coneixen els feligresos, feia tertúlia un dia si i l’altre també al bar “Carolo” desprès de l’àpat del migdia tot havent dinat, quasi sempre disposat a escurar a mes d’un jugant una partideta al “remigio” o al “set i mig” amb aquella colla de parroquians, vaja els de sempre, “la quinta de la camamilla” com els anomenava ell fent conyeta tot prenent el seu cigaló d’anís. Ah! renecs inclosos, que segons ell els seus son beneits, que una partida de cartes sense unes quantes “osties” i collons” no es el mateix.
Si es creuava pel carrer amb algú, procurava portar-lo cap al seu terreny, quatre preguntes en busca d'alguna resposta i sempre disposat a auto-convidar-se a fer un cafetó amb ell al bar, era el preu per escoltar fora d’hores les penes i desventures d’aquella gent de poble.
Aquí al barri de moment fa com els gats; marcar territori, ha deixat de portar la  sotana, direm.... que l’ha penjat a l’armari esperant esdeveniments i ha decidit anar... diguem-ne, de paisà. El que no ha renunciat es al costum del cigaló. Ufff! bon un està fet en mossèn Ramon - Canviar de parròquia no vol dir necessariament canviar d’hàbits – exclama - i així com en el poble, puntualment fa cap al Bar “la Peña” Però aquí no estan per jocs de cartes, ni per romanços de pagès, aquí son mes del xerrar, quan no son els toros, es el futbol, i de moment “por respeto al pater” com diuen ells, no parlen de dones. Estic segur, qualsevol dia; i sinó temps al temps, plantarà aquell confessionari, l’extra-oficial vull dir, en aquella taula del fons al costat de la finestra que ja te mig clissada. Des de allí estant, com qui no vol la cosa, tot parant l’orella podrà escoltar el que es diu i es comenta al barri i com la gent arranja aquest fotut país a gots de vi o cervesa. Això si, deixant escapar la mirada de tant en tant per la finestra, sempre a l’aguait com pastor vigilant el seu ramat d’ovelles.


8 comentaris:

  1. Uff, con la iglesia hemos topado!!! Tot i que em sembla que aquest mossen tindrà moltes coses de particular. Estem atents a tots els moviments, del Ramon Collibè, de la seva parròquia i del barri sencer.

    ResponElimina
  2. Dios DEU MEU!! Amb el rector ens enfrontem.

    ResponElimina
  3. Quin personatge més 'canalla', i això que és capellà! M'agrada, m'agrada, tenim personalitats marcades, això està bé. Però ara 'agarraros los machos', que ve el Veí!!

    ResponElimina
  4. Apa! quins personatges més diversos... ja teniu feina a lligar-ho, sort que teniu bons elements per a fer-ho demeravella. ;) Bon personatge Mon!

    ResponElimina
  5. Ja tenim un capella! Fantàstic. I a més, quin cognom tan maco i tan sonor, "Collibè". :-)

    ResponElimina
  6. Ui, quina intriga de personatge! Restaura ànimes des del bar!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons