diumenge, 31 de gener del 2010

L'Alicia i la tieta Cleo en acció

-          Alícia,  filla,  quin disgust!  Han trucat  de  l’hospital  que l’avi  Biel  s’ha escapat i que  a  sobre  ha  desaparegut  una infermera.  Pensen  que  se l’ha emportat.  Ha  deixat  un mirall fet  a miques.
-          Un mirall fet  a miques?   No pot  ser!  L’infermera  deu haver quedat  a  l’altra banda  del mirall i no podrà  tornar!
-          Alícia,  no diguis  bestieses,  a veure  si em comences  a parlar  de conills i la que hauré  d’anar  a l’hospital  seré  jo!
-          Parlaré  amb la tieta  Cleo!
-          Sí,  sí,  si et  plau,  truca-la,  bé  li hem de dir  que  hem de buscar  l’avi.


-          Tieta  Cleo?
-          Hola preciosa!  Com va tot?
-          Malament,  que no saps  això de l’avi?
-          Sí,  ho sé,  m’acaben de trucar.
-          Doncs, ja aps  que s’ha de  recompondre  el mirall,  oi?
-          Sí,  i tant  que sí,  per  descomptat,  ja els ho he  dit.  Però  no sé  si em faran cas.  He  dit  que  ens  guardessin tots  els trossos,  que ja ho faríem nosaltres.  I saps  qui  era l’infermera?
-          Qui?
-          La  Tina,  l’amiga  de la Bruna,  aquella  que  havia  estudiat  amb  ella.
-          I  ja ho sap,  la Bruna?
-          Vols  que ens  hi arribem?
-          D’acord  t’acompanyo!

La tieta  Cleo  va passar a buscar  l’Alícia,  mentre  sa mare  trucava  als  mossos  per  buscar  l’avi,  però  li van dir  que fins  que fes  24  hores  no mourien ni un dit.

- Tieta  Cleo,  saps  què?
- Vaig  conèixer  un  noi...
-  No em diguis?  On?
- El conductor  de l’autocar  que  em va dur  el dia de cap d’any.  Es  diu Llorenç  i  és  molt  simpàtic,  em va ajudar  i  em va acompanyar  a casa.  I em va  demanar  el telèfon...
-  I t’ha  trucat?
-  No,  encara no.  Però  si no  em truca  aquest,  em va  dir  la Bruna que em presentaria  un ex-alumne  seu!
-  Uix!  No donaràs  l’abast,  noia!
-  Au  va, tieta!   
-  Escolta,  ara  seriosament,  agafarem  la Bruna  i ens  n’anirem  a l’hospital  a  confegir  el mirall...  espero que sigui possible.  La  Tina  ha de poder  totnar.
- I tu creus  que  l’única  possibilitat  és  confegir-lo?
-  No!   segur  que n’hi ha d’altres,  però  jo no les  sé.  I tu?
-  No  me’n  recordo,  era tant  petita, quan em va passar  això del mirall,  però  si trobem l’avi,  ell  potser ho sap.

8 comentaris:

  1. Ui, veig que les coses es van lligant per una banda i deslligant per l'altra! Ja sabem qui és el Biel, però això del mirall és ben neguitejador... i què li va passar a l'Alícia? I on és la Tina? Renoi, que emocionant! :-))

    ResponElimina
  2. ostres quina imaginacio, quina emoció.

    ResponElimina
  3. I ara què faig jo amb el meu pobre personatge segrestat i qui sap si és a l'altra banda del mirall... Pobre Tina! Això s'està posant molt interessant....

    ResponElimina
  4. Jo crec que la Tina hauria de tornar...:)
    A veure demà què passa...

    ResponElimina
  5. Ja comencen a passar coses paranormals, és que no hi ha manera, eh, sempre acabem escrivint coses ben estranyes.

    Però els personatges comencen a lligar, això està molt bé.

    ResponElimina
  6. Jo per part meva penso fer tots els possibles perquè la Tina torni... :) si ningú no m'ho entrebanca.... o sigui que... a veure si m'ajudeu!

    ResponElimina
  7. A veure què puc fer jo! Però tinc un italià a Roma mig enamorat d'uns ulls, l'hauré de fer venir, no trobeu? I ajudarà amb el mirall o no? qui lo sa!

    ResponElimina
  8. Noi/es teniu prou feina a desenredar la troca.
    La llana però, és de bona qualitat o sigui que el resultat promet ser immillorable, segur.
    En Fabrizzio ha de tornar... o no?

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons