dissabte, 16 de gener del 2010

El Llorencet d'Antoni Fortuño



Poblet petit tenia de tot..Carrer llarg. Plaça esplendideta pel que era el poble  També església, campanar amb campanes i rellotge...
També tenia una nissaga  Els Llorenç portaven generacions amb aquest nom, que era de fama pel poblat i rodalies.
En els diferents escalons de la família s’havia donat el cas de la mort de l'hereu de manera accidentada.
Una coça d’un ruc havia deixat pel camí i en el camí a un avantpassat. Altre, d’un dispar d’escopeta en dia de cacera al rastre amb la neu a mitja cama... Un pilar d’un pati vell havia enganxat  a altre quan volia collir un eixam d’abelles...
L’últim, el pare del Llorencet, redolà per les escales amb tant mala fortuna que s’esbadocà el cap i allí quedà... En el seu temps s’havia casat amb noia fembrileta que no volia ningú.
Ell amb l’estigma que duia la família poc podia triar i un dia va llençar el topí a l’aire i no va pensar en res més que en poder enterrar la crossa de la seva engonal en un marge de carn mòbil, tenir descendència i veure si el malefici que arrastraven s’aturava.
El Llorencet seguint ruta empresa en la nissaga enterrà al pare ...i la mare.
Aleshores, baix els consells d’un venedor de cantis, pitxells, cossis i gibrells introduí un ritual nou en seva vida.
Matins i  vespres al rentar-se mans i cara – cosa desusada en el terme-, en el mirall de l’aigua veia els personatges que es creuarien en sa vida i descobriria quins amb bona fe s’apropaven i de quins  se’n devia apartar si no volia seguir els passos del predecessors
Ningú sabia aquest detall...
La lacra de les morts eren prou per que cap noia se’l mirés...
El gibrell l’aconsellà que de pagès res... Xofer... Si, d’autocars.
Ara als vint-i-cinc anys tenia un cotxe de línea a seves mans....
El seu passat, deia el gibrell que així s’esborraria, trencaria l’encís i al poc temps seria lliure
de les maltempsades  i faria vida com tothom.
S’havia fet l’amo del lloc i tothom, l’anomenava Llorenç.
-  Que podem pujar...?
- Que ens donaràs els paquets...?
- No arrenquis encara que en falten dos... Sempre tenen prou temps.
Deixondit, eixorivit és sentia i lliurat de la lacra familiar... Quin gran conseller tenia en el gibrell...
Al arribar a casa, sol, li faltava una parella, però el GIBRELL era el gran amic.

9 comentaris:

  1. Que us sembla l'autobús del Llorencet
    Xulo, no li falta detall.. És dels primers que varen sortir el 92 amb la L de legal, que té tots els ats i uts i a demés, sempre net ho diu la S.P que llueix, SENSE POLS... Au ja podeu pujar que és màquina segura. Bon dia a tots i gràcies a la benvolguda Carme per aquesta carícia de dibuix. Anton.

    ResponElimina
  2. Lloreç, vint-i-cinc anys... no serà pas el conductor del cotxe de línia on plorava l'Alícia?

    Tu saps si és el mateix, Anton? De cotxes de línia n'hi ha a milers i de conductors també... però... a vegades hi ha casualitats, en aquesta vida.

    Apa que no li aniria bé, ni res,a l'Alícia tenir un amic de 25 anys!

    ResponElimina
  3. A veure per on seguirà la cosa....ja tenim l'Alícia i ara en Llorenç....

    ResponElimina
  4. Doncs quina casualitat que això sigui...Allò que jugàvem de petits, campaneta fa ning ning...En el mon de lo irreal també deu haver-hi realitats.Anton.

    ResponElimina
  5. Fantàstic personatge, Anton!
    Quànta informació amb tan poques ratlles...!
    Començo a estar una mica acollonida...

    Arare, t'esperem!!!

    ResponElimina
  6. Un altre trist pel món! El meu personatge també tindrà un pelin de solitud, a veure si millorem la cosa, ara, que els Llorençs... són "gafes" de veritat!

    ResponElimina
  7. Ja ha sortit l'element "surrealista": un gibrell màgic! Juàs! Molt maco el dibuix, Carme.

    ResponElimina
  8. Un altre personatge que promet donar bon suc!
    i el gibrell, a veure quina hi haurà amagada darrera...

    ResponElimina
  9. Mmmmh... menys mal, en la tristor de la família un gibrell amb poders màgins ve a il·luminar l'existència. Ole pel Llorencet i el seu autocar!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons