dijous, 25 de juny de 2009

Si vols dormir de l'Anton


La boira ja no hi era,
una flor l'havia esfumat.
Ara no em fa por la boira
tinc l'amor al costat...

Si vols dormir no et desperto,
calma tindras eixa nit,
seré el guarda que et guarda
per calmar sempre el teu neguit.

EL TIC - TAC EM FA PENSAR... de l'Anton


25 – 6 – 09
El tic-tac em fa pensar,
és el cor o és el temps?
Cada peuada un tic-tac
que em senyala insistent.
Cada respir un esclat
que prepara el següent
Cada encontre un abraç
que retroba un altre bes.
I... avanço en les meves pors
foragitant les foscors
Que em reporta cada nit
aquest tic-tac prepotent
Que demorar no em permet,
insolent, cinglant-me a seguir..



nit (zel)

si el dia em porta llum,
que avui em fa nosa,
tancaré el ulls altra vegada
per entrar a la fosca i al son, a les palpentes,
quan dormo, l’odi no treballa,
la por i la mort s’allunyen,
estranyament foragitades dels meus somnis
(sóc aquí, però no em despertis...)

Sota el sol de la nit

Imatge: Maxfield Parrish


M’aixecaré del llit per veure l’alba
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.

ESCLAU DEL TEMPS, del Joan


Deixaré que la fosca passi,
que em travessi la ment extraviada.
Deixaré que la llum que neix de l'alba
foragiti la por de la nit.
La por és un miratge de la ment,

un pesat i negre vestit.
Deixaré que la fosca passi,

que la claror de l'alba m'il·lumni,

que faci nèixer la llum dins meu.
La llum foragita la foscor.

Renaixeré quan la nit marxi

esclau com sóc del pas del temps.

Google analytics

Llicència Creative Commons