dilluns, 22 de juny de 2009

DANSA DE LA LLUNYANIA, de Joan


Veig dansar en horitzó
la dansa de la llunyania.
Hi veig un núvol gris.
Hi veig dues orenetes blanques.
Hi veig una lluna que somriu
i que en la mar de plata es banya.
Hi veig fimbrar tres estels
com tres àngels d'argent.
Hi dansen sis papallones
i una dama clara
que trena amb flors boscanes
una corona escarlata.
Veig la dansa de les ones
que dolces acaronen l'alba
i el sol que surt,
i la lluna que s'amaga.
Quan tot això dansa en l'horitzó
llavors, l'esperit navega en calma.

A LA PLATJA.... ÉS LLIURE de l'Anton. Escaneix del escrit original.

A LA PLATJA... ÉS LLIURE .

22 – 6 – 09
A la platja,
de panxa enlaire,
cara al sol,
la sorra el guarda.
Les ones de sa vida
al llà del pensament :
plorar i riure,
fer i desfer,
anar i venir...
Ara..., ara...
No té pressa
i el vent i el sol
passats,
no retornen
com les ones,
braves ahir,
avui, calmoses.
Potes de ruc
que ja no brama.
De panxa enlaire
és lliure.

La mar en calma - Carme

fotografia de Barbollaire

La mar en calma
no perd ni un bri de la seva força.
Sempre som principiants
quan s 'embraveix.

Navegar lentament
bevent la llum que ella ens retorna.
Com una mena de miratge.

Mig fet -tal vegada- de Fanal Blau




...i amb el camí a mig fer,
mig fet -tal vegada-
o mitja vida,
sempre principiant
en el desig de gatzares i rebomboris,
de paus plaents,
i mars braves-calmes,
m’aturo en un paratge boscà
de grocs i colors
on escoltar-te la mirada...

Google analytics

Llicència Creative Commons