diumenge, 21 de juny de 2009

bressol, el mar (zel)

més avall, on el riu s’encalma,
amb el camí mig fet, mitja vida,
l’aigua llepa i llima la llera, suau...
els còdols, rodons de tantes batzegades,
han perdut resquills, esbrabats i polits als gorgs
de la joventut primera, fogosos i punxants...
l’espera un camí tranquil, horitzó salat
recull d’aigües dolces i sal d’infinites llàgrimes
suors humanes, neguits, desficis
que el mar antic bressola i acull,
principi i fi de tota vida,
des del més remot i comú passat

Davant dels rierols - Carme

Davant dels rierols
hi corren emocions.

Llisquen com l'aigua
que acarona l'herba fresca del ribal.

S'aturen dins del gorg
per fer-se més profundes.

Davant del rierol
hi corren emocions.

Transparents i clares.
Un doll que no s'atura.

SINCERITAT... de l'Anton. foto Mariona

Ma etiop, ma catalana... !!!!
del album Picasa de Mariona.
--------------
21 – 6 – 09
Era ella, la Sinceritat.
Havies de collir-la fort.
Duia punxes per defensar
el seu fer davant tot.

Davant les muntanyes
naixien les passions
i sense ella fracassaven.

Davant els rierols
corrien les emocions
i apartant-la era frau

Davant les planúries
brollaven els sentiments
amagarien sa veritat...?

Sinceritat,
la tinc collida
en la realitat sempre?

Google analytics

Llicència Creative Commons