dijous, 4 de juny del 2009

tu ...de zel

amb tu veuré arribar el capvespre
i l’esperança cavalcarà damunt dels núvols
veurem el darrer raig de sol
esmunyedís...
triomfant, la foscor cobrirà els camps
i només em quedarà el far dels teus ulls

6 comentaris:

  1. Feia temps que no et llegia Zel, preciosa fotografia, com le que m'encisaven, i la poesia, mare meva... en saps eh? una abraçada ben propera.

    ResponElimina
  2. un capvespre, esmunyint-se el sol, amb una poesia tan bonica...és com un regal!

    una abraçada, zel!

    ResponElimina
  3. Sí, un regal! Zel portes la poesia amagada i de tant en tant et surt amb una potència i una bellesa excepcional. Gràcies preciosa per ser-hi!

    ResponElimina
  4. Ah! que em quedo amb el far dels teus ulls per a continuar...

    ResponElimina
  5. el far dels teus ulls... quanta inspiració! M'encanta!

    ResponElimina
  6. I m'interioritzaras i em daras vida... La llum del teu far que no enganya. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons