dilluns, 15 de juny de 2009

Espera'm. -Laura-


I és tan plena de nit,
de mort i de foscor,
que et miro un punt, m'atanso
a ls perles filades que escrivies.

Hi ha tant d'amor... reculo,
roja de galtes. No goso ni dir-te
que marxo amb plor a les nines,
allà on et dec tants riures
i flors de l'esperança.

Te'ls pagaré, si em deixes.
Ara et miro, disparo
fogarades que escampen la tendresa
i me'n vaig. No serà facil
ser tan feliç sabent que algú s'apaga.

Quan torni, si els teus braços
encara m'aixopluguen
del meu secret, tu i jo
potser en farem espurnes.

Adéu, dorm més, que els àngels
se't pinten a la cara
i em fa més goig pensar
que tot un cel m'espera.

7 comentaris:

  1. L'he llegit un munt de vegades i no trobo les paraules. El trobo veritablement preciós però tan trist que se'm fa un nus a la gola...
    L'estrofa final encara emociona més i no sé descriure el sentiment que em provoca... d'eternitat esperançada.

    ResponElimina
  2. Jo també he entrat un munt de vegades a llegir-lo, sense comentar res. I clar que és preciós, però és molt més que això... té una força especial, la d'una realitat intensament viscuda, que saps transmetre directament al cor. Gràcies per compartir-la d'aquesta manera tant bonica.

    ResponElimina
  3. Jo també he quedat ben tocada. Quina manera més bella de dir una cosa tan trista! I quan d'amor s'entreveu, i quanta força... No deu haver estat fàcil però com diu la Carme, arriba al cor per haver-ho escrit d'una manera tan sentida però molt bonica... Segur que és algú molt especial!

    ResponElimina
  4. Una paraula és de tothom, una frase ( un poema) és del autor i sols ell sap la marca interna que porta.... Per treure'ns el barret.
    Anton.

    ResponElimina
  5. Sempre he cregut que no hi ha paraules més beles que les sortides de dins i del cor, les teves ho són. Realment... impressiona, felicitats.

    ResponElimina
  6. Tinc la pell de gallina, Laura. Una abraçada desde lo més profund. Entenc cada mot. És preciós.

    ResponElimina
  7. Això dels secrets fer-ne espurnes arriba al cor!
    Jo el trobo enigmàtic! :)
    Felicitats Laura!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons