dijous, 25 de juny de 2009

Sota el sol de la nit

Imatge: Maxfield Parrish


M’aixecaré del llit per veure l’alba
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.

8 comentaris:

  1. Una preciositat, Noves flors!
    M'encanta Una estona trenada amb els dits i la boira...

    ResponElimina
  2. noves flors!

    has escrit un poema encisadorament bonic...

    ResponElimina
  3. El vaig pal.ladejant, el mastego, l'estic digerint, voraç de poemes com sóc...

    ResponElimina
  4. El sol de la nit ha de ser preciós!!

    ResponElimina
  5. Jo un dia em vaig perdre dins la boira... I una veueta dolça em va cridar... em volia recitar un poema... per estar junts aquella nit fins l'endemà.
    La boira ja no hi era,
    una flor l'havia esfumat.
    Ara no em fa por la boira
    tinc l'amor al costat...
    .......Anton.

    ResponElimina
  6. Volia continuar "Sota el sol de la nit" i no arribo a temps...
    He saborejat el poema més d'un cop, a petits bocins...

    ResponElimina
  7. "com si estiguéssim junts...", quina enyorança..., tenen raó quan diuen que s'ha de beure en petits glops!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons