dilluns, 8 de juny de 2009

Sóc un contrallum - Carme


Sóc un contrallum

violeta, que es va enfosquint,

poc a poc

en aquell capvespre d'estiu.


Un contrallum

dels moments imaginats

possibles, però inexistents,
d'un món més ric,
d'una vida més plena.



5 comentaris:

  1. Somiem coses bones, possibles, clar... però inexistents, irreals.
    Adonar-nos de la realitat és trist.

    Preciosa la foto :-)

    ResponElimina
  2. Aquest contrallum ens il.lumina...

    ResponElimina
  3. Ai, Carme, que tambe has perdut la crossa de les il·lusions i et queixes--- inexistents,... vida més plena.
    ............
    No em creia mai que una roda així aportes tantes variants, que cada un les veu de la seva manera o busca la forma de conectar amb els altres amb els plany i por i alegries i goig.
    .........
    potser si que deia Fanal blau
    tremolo d'alegria ?
    .............Anton.

    ResponElimina
  4. Poesia de lluna plena, lluna de dol, lluna lilosa...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons