diumenge, 21 de juny de 2009

SINCERITAT... de l'Anton. foto Mariona

Ma etiop, ma catalana... !!!!
del album Picasa de Mariona.
--------------
21 – 6 – 09
Era ella, la Sinceritat.
Havies de collir-la fort.
Duia punxes per defensar
el seu fer davant tot.

Davant les muntanyes
naixien les passions
i sense ella fracassaven.

Davant els rierols
corrien les emocions
i apartant-la era frau

Davant les planúries
brollaven els sentiments
amagarien sa veritat...?

Sinceritat,
la tinc collida
en la realitat sempre?

2 comentaris:

  1. Valenta, la sinceritat, defensant-se davant de tot!!
    Així hauria de ser sempre :-))

    ResponElimina
  2. Collir-la fort! Si pot ser sense punxar-se. Per sempre, preguntes? Em sembla que sempre necessita renovació, la sinceritat... o manteniment, no sé.

    Bonic poema, Anton!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons