divendres, 26 de juny de 2009

MONS DE MELANGIA, de Cèlia

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

8 comentaris:

  1. Preciós, Cèlia! M'enduc els racons arrecerats.

    ResponElimina
  2. Els racons arrecerats sempre fan goig de trobar-los!

    ResponElimina
  3. Gràcies Carme, encantada de passar-te el relleu!
    Gràcies novesflors, continuar els mots del Joan és tot un repte!

    Joana, però són els més bonics, com a mínim són els que a mi més m'agraden.

    Cesc, no ens hi podem quedar a viure però de tant en tant, banyar-s'hi una mica en un d'aquests mons...

    ResponElimina
  4. Jo diria ue quelcom m'ha instigat a parlar de còdols, pedres, marges...Anton,

    ResponElimina
  5. Sí Anton, m'he adonat que els camins de pedres també han estat un beuratge inspirador! I com sempre, en treus molt de suc!

    ResponElimina
  6. És estrany, parles de melangia però jo percebo un missatge d'esperança que m'agrada molt... renaixeré sota la lluna: és preciós!! :-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons