dimarts, 23 de juny de 2009

Si em dones la mà..., per Assumpta



Vine de puntetes,
tu confia en mi...
Al mar jo li explico
tots els meus secrets
ell sap com t’estimo
i només vol jugar...
No tinguis por a l’aigua,
que no et vol fer mal.
Tanca els ulls i deixa
que t’abraci el sol
i et refresqui l’ona.
Si em dónes la ma,
t’ensenyo a nadar...

7 comentaris:

  1. Que bonic, Assumpta. Que això funciona.No paris.
    He collit de la Zel i he pensat en s. Joan, a tots queda dedicat.
    Feliç dia i bon dia de s, Joan, Anton.
    Per tu també ho es el poquet que he fet.

    ResponElimina
  2. Assumpta, que això és un èxit. Em fa molt a il·lusió que segueixis amb els poemes. M'agrada, ja veig que l'Anton t'ha agafat la mà... per continuar.

    ResponElimina
  3. Ostres, quan puc acostar-me a la màquina, el primer que busco són els personatges...els poemes itinerants!!!!

    ResponElimina
  4. Allargar la mà o que te la donin...
    Quin gran regal!!!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tots, de cor!! :-))

    ResponElimina
  6. Assumpta, torno a dir-te que no paris, que tot això es com ferrar ous, si no prepares l'oli, el foc,la sal,l'ou, la paella... I jo sé que t'agrada, venga agafa per dalt una frase i sobre aquella a ferrar l'ou... Vull que riguis... Bon san Joan. Anton. el J.Ll. no so deu creure que es'as llançadaen eixa roda que mai xafa encara que ens passi pel damunt.

    ResponElimina
  7. I ensenyar a nedar no és gens fàcil, nedar és matnenir-se cotnra aigües que mai saps com vindran.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons