dimarts, 23 de juny de 2009

puntetes a la sorra (zel)

vine de puntetes, que la sorra crema...
acosta’m la mà i ballem a l’aigua
gronxa’t a les ones i deixa’m que et guardi
tot i el poc que sóc, et puc fer bona ombra
que l’ardor del sol no et cremi les galtes
deixa’m que t’eixugui l’aigua salabrosa,
amb la meva pell, esponja amorosa...
i ara tanca els ulls
jo t’acolliré, vindrà la son dolça...


6 comentaris:

  1. Es preciós!! :-))

    De veritat que us vaig llegint i m'admiro ;-)

    ResponElimina
  2. Merci, Assumpta, però és que tu ets una dona dolça a qui li agrada gairebé tot...va dona anima't, deixa't endur pel darrer que llegeixes...jo he vist les puntes de les sabates i...ja veus!

    ResponElimina
  3. Doncs el cert és que he escrit una coseta tan bon punt he llegit el teu... amb el "vine de puntetes"... però no té ni punt de comparació amb el teu, la veritat :-)

    Miro a veure si el retoco una mica i el poso :-)

    ResponElimina
  4. Tota la sensibilitat del món condensada en una paraules que m'han deixat a l'ànima una vibració subtil, esborronadora.

    M'agrada aquest joc.

    ResponElimina
  5. Quina dolçor! M'agrada molt el teu poema, m'agraden molt els vostres poemes, de tots. Feu que aquest joc sigui una meravella d'emocions.

    ResponElimina
  6. I qui no s'adormiria amb un poema així?
    Dolç!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons