dijous, 11 de juny de 2009

Pregària, per Assumpta




En el silenci
de la matinada prego...
en el matí
hi penso i també prego...
a la tarda
en uns instants jo prego...
i, en un petit poema que no rima
però que vola cap amunt,
també ho faig,
també prego...
Si m'ho demanes,
jo prego...

6 comentaris:

  1. Uns intants de meditació es bo, es un espai de parada, una migdiada del cos en silenci i un elevar-se, un treball del esperit
    vers altres realitats comfoses que volem que siguin. Prego,dius, per que creus, i aquest prec va dirigit submís a les teves creences, a explorar camins de diàleg...
    Quina foto més bonica.
    Ulls tendres mirant a l'interior
    mans agafant el seu diàleg
    i les orells percebent la contesta
    que la pot elevar al suprem grau
    de lo sublim.
    Anton.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anton :-)
    La foto l'he trobat buscant per Google, tot i que ja la coneixia, ja la vaig fer sortir una vegada a la Revista parroquial :-)

    ResponElimina
  3. Aturar-se uns instants sempre és bo i m'agrada que saber que amb un poema (rimi o no) també es pot pregar.

    ResponElimina
  4. Sí que es pot, amb una sola paraula, amb un pensament :-)

    ResponElimina
  5. Pregar és generositat, és creença, el teu escrit és un regal, preciós.

    ResponElimina
  6. Preciós regal és també el teu comentari :-))

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons