dimecres, 24 de juny de 2009

LA VIDA ES VIU PER LES PARAULES...de l'Anton



24 – 6 – 09
La vida es viu per les paraules,
com sinó sabria res de tu...?
El teu mirar em cobriria,
la teva alè em xuclaria...,
i jo seria un infant perdut.
Ara tinc la dolçor del llavi que s’acosta
I em diu xiu-xiu. parrup de moixonet.
M’acarona la pell, és mon viure
per això pots escriure
ta paraula dins meu...!!!
I ella en ressuscita nou goig, volguda joia,
sentiments que ressegueixen camins bells.
Oh, àngel d’amor, fem-ne parada...
llavi a llavi, parant el temps.

5 comentaris:

  1. Oh! Anton, si aturem el temps embogirem amb tantes paraules dolces!!
    Bona diada a tothom!!!

    ResponElimina
  2. Gran homenatge a les paraules... si no fos per elles, com ens comunicariem els blogàires? :-)

    ResponElimina
  3. Maragall deia que dir atura't al temps només quan va en sèrio la mort, que no ho entenia, ell i tots, crec, pararia cada moment de la seva vida...I el greu és que no podem retenir ni un segon.
    Anton.

    ResponElimina
  4. No, rebaixes, els segons no els podem retenir, però fan un pòsit de temps que és el que, al cap i a la fí, ens forma (o ens deforma)i amb aquest pòsit omplim de les paraules adeqüades (o inapropiades)el riu de l'existència pel qual llisquem.

    ResponElimina
  5. Aquest no és el valor de la vida? Que no pugui aturar-se el temps?

    I precisament que en els moments intensos tinguem la sensació que podem fer-ho, aleshores vivim com una màgia. I si l'expliquem doble màgia. Gràcies, Anton!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons