dissabte, 6 de juny de 2009

La por ha marxat d'en Cesc


Terra humida, somnis foscos esborrats,

valdre o valdre era la qüestió, qüestió d'honor, sacrifici i serenitat.

Quan les pors queden dins el pou inundat de dubtes arrossegats,

s'esgatimen les gotes de la pluja, ronden les boires i els trons deixen anar l'últim so.

Somriure compartit, gespa brillant a trenc d'alba, la por ha marxat...

9 comentaris:

  1. Com diria la Cèlia, m'agrada aquest positivisme :-)
    Varem començar amb uns núvols foscos, amb por i, poc a poc, amb somriures compartits, hem fet fugir la por!! :-))

    "Somnis foscos esborrats"... ""la por ha marxat" diu l'Anton que és una ronda "per emmarcar", jo emmarcaria aquestes frases!!

    ResponElimina
  2. Celebro que la por hagi marxat, celebro que el somriure sigui compartit i sobretot celebro poder-te llegir ple de vida...
    Són uns versos encisadors...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Continue jo?

    La por ha marxat, amor
    encetem l'alba
    enramem d'heura les passes del retorn
    Els nostres mots gentils, enredrats
    amarats de la humitat boscana
    engendraran frondoses
    fruites de paradís
    per a tots dos.

    ResponElimina
  4. Cesc quina alegria poder llegir-te. Petonets dolços, molts;¬)**********

    ResponElimina
  5. M'alegra poder llegir el triomf de l'alba, quan la lluminositat ens deixa veure tota la seva diversitat fins que torna a unir-se a nostra percepció...
    I fent-nos descobrir la nova innocència... La que volem per sempre. Anton.

    ResponElimina
  6. - Així que els trons d'ahir la nit van ser els últims? Quina sort! perquè avui el cel, malgrat la blancor d'alguns núvols insistents, vol ser ben blau... és bonic que vulguis compartir somriures amb nosaltres...

    - Ha, ha! Assumpta, em fa gràcia que t'hagi fet gràcia el "positivisme", però tens raó com aquesta roda gira i gira!

    ResponElimina
  7. Pors que porto escrites, que sento romandre entre els porus de la meva vida, pors amortitzades entre pensaments.

    ResponElimina
  8. Continua Noves Flors... el penjo ara mateix. És un plaer llegir les vostres paraules.

    ResponElimina
  9. Pors que s'esvaeixen
    quan arriba el capvespre
    quan l'aurora s'emmiralla amb les nines dels teus ulls...
    I de lluny la lluna poruga treu la cara
    il.luminada, per el sol
    que dorm al teu llit!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons