dijous, 18 de juny de 2009

LA A D'AMOR DE RUC ... de l'Anton


18 – 6 - 09
Tossut com ruc que soc
He despertat...
Ningú pensava en la meva A
No sabia dir res mes...
L’he esboternat a morir-me.
Esclafint-la per potes i cap.
Coces lliurant-me de ferradures,
Asclant els arreus reials
Que m’estrenyien les venes
Consumint-me com drogat.
Trencant totes les lligadures
He alçat ben alt el cap
I el bram de ma lletra volguda
Ha ressonat, ha ressonat...
Les potes han escrit a terra
A, A , A,..... llarg, llarg
Els cagallons eren l’OR
La A d’AMOR de RUC m’havia salvat.

3 comentaris:

  1. Com són les coses... qui menys t'ho esperes més t'ajuda...

    ResponElimina
  2. Tot un homenatge als rucs!
    Pls!Plas!

    ResponElimina
  3. Ser tossut o tossuda està prou bé, crec jo! I l'amor o la A d'amor... no és el que ens acaba salvant a tots?

    No et preocupis per l'espai, Anton, tots els poemes de PI han sorgit així espontàniament al mateix moment n'han brollat 2 o 3 o 4... i aquí està la gràcia.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons