dilluns, 8 de juny de 2009

Ja no puc de Joan Estruch


M’ofereixes un món més ric

una vida més plena

i ho dius mirant-te el melic.



Udols de llop

que sovint es disfressa

amb rostre de convicció.



Ja no et dono cap vot

són falses les teves promeses

doncs quan pots, mossegues.



Votaré pel color blanc

que s’escau en la innocència.

6 comentaris:

  1. Boníssim!! Quantes vegades, persones que sembla que ens volen oferir coses bones (amor, amistat...) en realitat el que fan és "mirar-se el melic", buscar que siguem nosaltres qui els les hi donem a ells...

    Vot en blanc, color de la innocència!!

    (la par del "vot" ma fet somriure, m'ha portat al cap les europees d'ahir jeje)

    ResponElimina
  2. Els llops no enganyen, sobreviuen amb noblesa... potser només és una capa de llop!

    ResponElimina
  3. Ben cert el que diu la Cèlia, els llops no enganyen, els que ens enganyen són llops amb pell d'ovella!

    ResponElimina
  4. Que en tens de raó Zel,...el d'ovella. El Juan ataca a aquestos, i tant. Fes el que jo dic... I els aprenents d'esclaus ens rebelem... Que vingui un llop com cal hi ho possi tot a to, que ja fa falta.Ja parlo com els vells
    i ningú en fa cas de l'experiència, tot, exclusivament tots volem tenir-les, no ens creiem res... fins que ens toca.Anton.

    ResponElimina
  5. El Llop és una metàfora cap aquells que es disfressen de bonesa i no compleixen les seves promeses. Cap aquells que viuen en l'ànsia de poder i no reparen en res, per assolir el seu objectiu. Persones insensibles que amb fals somriure oculten l'animalitat, aquella part en la persona humana que els éssers sensibles voldríem, del tot, eliminar.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons