divendres, 26 de juny de 2009

Hi ha racons arrecerats de Carme


Hi ha racons arrecerats
de qualsevol pluja
i de tota ventada.
Immensament petits.
Racons on dolçament
passen els minuts sense esgotar-se mai.

Preservats de llàgrimes i tristors,
hi ha racons arrecerats
on el dia i la nit
es barregen en un bes.

7 comentaris:

  1. Tan suggerent la idea del recer, que ja m'he arrecerat ...en la teva ombra...petons, estimada!

    ResponElimina
  2. Ostres carme quin recer més encisador!
    Bona nit wapes!

    ResponElimina
  3. I jo casualmetn sempre trobo aquests racosn després de molts anys d'aprendre, llàstima que no retrobi el bes de la calma què hi farem. Un plaer llegir-te Carme.

    ResponElimina
  4. Jo m'hi quedo en aquests racons dolços i preservats!

    ResponElimina
  5. Un bon recer... no ho ets tu per molts... Anon.

    ResponElimina
  6. Carme!! Què maco ha de ser un d'aquests petits racons, plens de dolçor, on no hi caben les llàgrimes, on no hi entra la tristesa!! :-))
    M'ha agradat moltíssim!!

    ResponElimina
  7. Gràcies, amics, us en desitjo a tots de racons arrecerats... tants com en pugueu necessitar!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons