dimecres, 24 de juny de 2009

Esclat


Esclataran camins sota el goig d’un sol tebi
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES



5 comentaris:

  1. Un poema per imaginar, amb paraules o sense.
    T'agafo el relleu...

    ResponElimina
  2. Les paraules... el nostre tresor!!

    ResponElimina
  3. Perfils de paraules en flor, glops
    de nit,... buf, això crema, i és crema de la bona. I és que no para,... com corre aquest foc i sense llumins que s'ha calat. i si ho diguessim als apagafocs, em fa por, per que hi ha llenya seca que esperava el moment...Anton.
    Noia, noia..!!!

    ResponElimina
  4. deu ser que estic tou, però m'han emocionat, aquestes paraules.

    ResponElimina
  5. Quina frase, Noves Flors! M'agrada tant el teu final:

    No és la vida si no és per les paraules. M'encanta.

    Llàstima que arribo massa tard per agafar-les al vol.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons