dimarts, 16 de juny de 2009

després de la boira (zel)

i l’instint, savi i vell, no enganya
s’aixeca el vel i ens descobreix aquell camí,
que a ulls ennuvolats no veiem,
però que el destí, amatent, ens guardava
i el cor, delerós, pressentia...
darrera cada boira, llueix l'esperança

6 comentaris:

  1. Darrera cada boira llueix l'esperança...

    gràcies, Zel, me l'enduc!

    ResponElimina
  2. Que bé Zel!!!.Ànims i endavant!

    ResponElimina
  3. del cert, zel, darrera de cada boira, acaba lluint l'esperança...

    una abraçada!

    ResponElimina
  4. ostres, carme...vaig una mica esperitada i sembla que t'he copiat...!!!

    no m'havia llegit el teu comentari...però m'ha ara m'ha fet somriure!

    ResponElimina
  5. Nosaltres portem tres, al menys, tres somriures que ens poden fer iure en mig d a boira, la fe en sortirne, l'esperança en la nova llum, l'amor que no em de perdre i ens mouper no quedar-nose la boira.Anton.

    ResponElimina
  6. Preciós, però de veritat de les bones! i quina foto!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons