diumenge, 14 de juny de 2009

Capvespre enamoradís - Cesc - Assumpta - Carme


Capvespre enamoradís d'ànima i conjunt,

paraules de capvespre vora la flama de la

il•lusió, trenqui l'alba l’harmonia del nostre sospir.



Descansa la llum, el cos s'atura

mentre l'ànima reviu en el repòs,

en la calma de les hores fosques.



Les hores fosques s'endinsen entre els teus dits bohemis

d'acords dels meus besos reposats.



Acords de dits i de llavis

al ritme lent d'aquesta nit que ja avança.


17 comentaris:

  1. Carme!! :-)))

    Queda veritablement PRECIÓS!!...

    Ara bé, el text és tot teu i de Cesc jeje... només la "idea" ha estat meva ;-))

    Però, què maco és, eh? M'agrada moltíssim... i ha anat sortint tan espontani que encara és més autèntic :-))

    ResponElimina
  2. Ho anaveu enllaçant tan bé, que era maquíssim anar-vos llegint :-)

    ResponElimina
  3. Ha estat un bon moment. Gràcies a tots dos. Un moment bonic.

    ResponElimina
  4. Gràcies a vosaltres dos, de veritat :-)) que jo, de fet, he estat d'espectadora i em fa posar vermella veure que m'has inclós... perquè en aquest jo no he escrit res... però em feia tanta il·lusió veure que us basàveu en el Tanka i que us inspirava... ufff... estic molt contenta :-))

    ResponElimina
  5. UAU! Quin trio poètic!!!!
    Una meravella. Felicitats a tots tres.

    ResponElimina
  6. Gràcies :) dóna gust amb gent com elles :)

    ResponElimina
  7. Em feu somriure molt entre tots, de veritat :-))

    Gràcies!!!

    ResponElimina
  8. Un poema de mitja nit...Ara que us llegeixo (de nit) encara és més bonic!
    felicitats als 3!!!

    ResponElimina
  9. De fet el text és Cesc / Carme / Cesc / Carme, les coses tal com són :-))

    ResponElimina
  10. És genial! Quan s'està a gust les paraules naixen i naixen sinceres i boniques... Formeu un bon trio! Felicitats!

    ResponElimina
  11. Mmmm! La melodia dels dits ha fet sortir un acords preciosos!

    ResponElimina
  12. Gràcies! sense elles no hagués estat possible! :)

    ResponElimina
  13. Va ser bonic, eh? :-)
    Era com si vosaltres dos fóssiu asseguts un al costat de l'altre i jo al davant i us anava mirant, ara escrivia Cesc, ara escrivia Carme, ara un, ara l'altre... en temps real :-)

    ResponElimina
  14. En un temps real, de paraules i somriures. Va ser molt bonic. I malgrat que vam escriure el Cesc i jo, sé que sense l'Assumpta i els teus comentaris les coses no haguessin anat exactament de la mateixa manera. Assumpta catalitzadora d'emocions i de paraules. Una abraçada a tots.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons