diumenge, 28 de juny del 2009

Batec, de Joana


I el cos s'amansa

rere el vitrall dels ulls

sense tel ni llàgrimes,

només espurnes de llum,

que juntes, ens ajuden a bategar.

El cor respon, parla...

És el lloc on
ens aixopluguem
quan necessitem descansar

l'ànima!

7 comentaris:

  1. Només espurnes de llum... i sense llàgrimes!!

    Les llàgrimes haurien de ser sempre només d'emoció...

    Un poema preciós, Joana :-)

    ResponElimina
  2. M'agrada molt com comences... i és que realment transmets una sensació coneguda... el cos s'amansa, amb una mirada. I tant que sí!

    ResponElimina
  3. Cor no és pas un roc
    per això ell batega
    - Per dar vida, - diu - hi soc
    i el viure no s'anega.
    Anton.

    ResponElimina
  4. Els teus mots transmeten pau i serenor, tant necesari per descansar l'ànima... Preciós.

    ResponElimina
  5. Gràcies , entre tots anem teixint fins al final ...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons