dimarts, 22 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº. 44 - Ormeig - Barbollaire


He ormejat una barca a la platja.
Em despullo i t’espero.

No llegiré l’amor.
No voldrem interpretacions imposades.

Resseguirem tots i cada un
dels sons dels nostres cossos.

Com infants que aprenen a escriure
amb cal•ligrafia tremolosa.

I el món,
el nostre,
seran els silencis de les onades.
La remor del balanceig de la barca.

La rialla als ulls.
La carícia a la besada.
El frec de cossos àvids
de la dolcesa de ser:

Un.

resposta 43. gossos. zel

Les onades em tornen les llàgrimes que hi han vessat
els qui ens miren des de l’altra banda de mar
tu et tombes sota el sol, i els nens criden
jo m’estiro de costat, i miro el mar...
En aquesta meva banda, els colors i les rialles
i les noies daurant la pell al sol,
i a l’altra, ulls lluents de somnis i gana
persisteixen a complir un somni fals
la pell ja fosca es crema, tot maldant per venir al nord,
amb silenci de color i de veu, només el dolor esclata
quan llencen un fill ja mort a l’aigua...


Els d’aquí migren als menjadors de vacances pagades,
més tard, toca relleu dels més grans,
acomodats i deslliurats de fills, porten els gossos,
que saltironen i festegen els amos, esclaus de les pilotes,
que al seu torn festegen els seus gossos com a infants
sense compromís i de curta durada.

Els d’allà migren a un món de mort pagada
amb els estalvis i els deutes contrets per perdre-ho tot.
Ajupo el cap, i tanco els ulls.
Sola, enmig d’un món fictici fet de clarsobscurs,
arreplego la tovallola i miro els gossos
més ben tractats que molts humans,
i encara tenen la gosadia de bordar-me.
(ells i els gossos)

RESPOSTA 42 - Sempre plovia - Noves Flors




Sempre plovia cendra al meu voltant

aquell color de plom la pesantor

de l’aire de colom afeblit

amb la gorja deserta al meu voltant

pertot arreu del món

mai no hi ha terra ferma sota els peus

res no puc veure enlloc i res no em veu

com és que hi sóc?

Però ben endins de mi

jo portava la mar

i esmicolava mots i cisellava ones

i estavellava roques i cisellava mots

secretament

sempre parla en secret el silenci marí

a cau d’orella.

Des del cor de la mar tot el gris és verdós

i hi ha milers de blaus i de violes

les albes són rogenques

els ponents virolats

les paraules floreixen sobre esculls de setí.

Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?

Qualsevol dia

Google analytics

Llicència Creative Commons