dissabte, 12 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº 6 - Darrere el vidre - Carme Rosanas


Darrere el vidre

puc escoltar el silenci.


S'atura


el degoteig de l'aigua sota la fulla,


el xiuxiueig de remors incertes


i el murmuri de paraules desconegudes.


Ja no cerco més, els sons llunyans.


Darrere el vidre


sé que ets present en aquest silenci prenys.





10 comentaris:

  1. Sempre hi ha
    un vidre...

    El silenci
    sempre parla
    i de vegades
    és el silenci
    qui ens fa l'amor...

    Darrere el vidre
    hi ha un horitzó
    prenyat de present.

    De vegades
    és un vidre
    el que ens priva
    de sentir la vida,
    de deixar que
    la primavera
    ens penetri,
    i la tardor
    ens abraci.

    I quan l'alè
    de vida
    entela el vidre
    i n o ens deixa
    veure.


    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. no busquem sons llunyans i nous horitzons quan el silenci aixi familiar i ple d'amor ens apaga.
    Complimenti Carme!

    ResponElimina
  3. Finestra enllà el món estarà encantat i jo, darrere el vidre escoltaré el silenci. Sé que ets present...
    Preciós Carme, i inspirador!

    ResponElimina
  4. Hola Carme..perdona...volia escriure que el silenci ens delecta.He fet confusio' amb el verb italià Appagare: delectar, i he posat apaga. Quin embolic que soc!

    ResponElimina
  5. Quan el silenci t'hagi embolcallat... obre la finestra i escolta.

    ResponElimina
  6. Amb els vostres escrits em quedo tant encisat que no hi ha paraula per a descriure-ho, simplement preciós Carme...

    ResponElimina
  7. Ho podries haver acompanyat amb "The Sounds Of Silence" de Simon & Garfunkel...

    Però tu saps que els silencis estan plens de colors, matisos, sentiments, paraules...

    I fins i tot, com diu lliri blanc, ens apaga... Per "renéixer" amb una nova percepció...

    Nina...
    Petonet dolç :¬)*

    ResponElimina
  8. el silenci em diu tantes coses,
    que a vegades el prefereixo.
    poder per això sempre paro l'orella,d'aqui els murmuris de paraules desconegudes.
    el lloc és el de menys i ara,
    el teu escrit m'ha corprès.

    ResponElimina
  9. Onatge, és un plaer haver-te retrobat, després de tants dies. Si dono l'abast, co ntinuaré penant els teus poemes de post.

    Lliri blanc, m'agrada le s dues paraules, suggeixen coses diferents i igulament boniques. El silenci ens apaga, a vegades si que m'apaga dolçament i a vegades ens delecta, també.
    Crec que el teu poema està programat per avui mateix.

    Cèlia, que bé que continuis intervenint! Tinc un dilama greu entre respectar els torns de paraula i posar la resposta immediatament darrere el poema que l'ha suggerida, però en sembla mé s difícil això segon i per t ant decideixo respectar els torns de paraula.


    Víctor, un bon suggerimetn que seguiré sense pensar-m'hi gaire. M'encanta obrir la finestra i escoltar. I aquí, en tinc una de genial. Obro la finestra de la pantalla i us escolto, feliç.

    Gràcies Cesc, t'esperem.

    Barbollaire, acompanyar-ho de música ja és massa per a mi. Crec que mai no se m'acudiria la música adequada ni que sigui tan bonica i tan coneguda com els Sounds of silence. Em falta un catàleg mental de músiques. No les tinc prou presents. I estic d'acord que els silencies són plens de coses, també. Renèixer del solenci ... que bonic Barbollaire i que tendre, també. Crec que puc provar de fer-ho.

    Menta fresca, una abraçada ben forta. A mi també em commouen les teve s paraules, les teves i les de tots.

    ResponElimina
  10. Darrera el vidre... hmmmm, sí; m'agrada. Me l'agafo com a inici del proper poema.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons