dimarts, 22 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº. 44 - Ormeig - Barbollaire


He ormejat una barca a la platja.
Em despullo i t’espero.

No llegiré l’amor.
No voldrem interpretacions imposades.

Resseguirem tots i cada un
dels sons dels nostres cossos.

Com infants que aprenen a escriure
amb cal•ligrafia tremolosa.

I el món,
el nostre,
seran els silencis de les onades.
La remor del balanceig de la barca.

La rialla als ulls.
La carícia a la besada.
El frec de cossos àvids
de la dolcesa de ser:

Un.

7 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Ormejada la barca et desitjo que puguis aparellar alè i alenada...,
    desig i carícia i que cap ventada imposada faci naufragar ser UN.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  4. És preciós, hi ha una qualitat impressionant en tots els vostes textos.

    ResponElimina
  5. un cos sol i una ànima sola...precios!

    ResponElimina
  6. hola que tal? la veritat es que m'agradat lo que he llegit açi, tornaré un altra volta.

    saludets

    ResponElimina
  7. Una visió de l'amor que m'és propera. M'agradaria seguir aquest fil:

    "No voldrem ingterpretacions imposades"

    i l'altre "la dolcesa de ser"

    Preciós, Barbollaire.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons