dimarts, 15 de juliol del 2008

RESPOSTA Nº 22 - CAPVESPRE - Cinzia



Sóc l'arbre de la tardor,

que ha plorat les seves fulles;

la pàl.lida flor humida de pluja.

Sóc el vial solitari,

sense meta i sense somnis;

el sol que no crema i declina a l'horitzó.

Sóc l'ombra amenaçadora,

que s'eixampla en el cel,l

'onda de misteri que envolta la vida.

Sóc el fragor d'un tro,

o la paraula que no escoltaràs mai més;

un bufec deliciós de tristesa:l'enyorança de la vida

4 comentaris:

  1. és trist :( xo molt ben escrit.

    ResponElimina
  2. Ets l'arbre
    que les seves fulles
    ploren rosada...

    Fas el camí
    en solitari,
    però la companyia
    està més aprop
    que no l'horitzó...

    Ets l'ombra que
    aixopluga la vida.

    La teva paraula
    sempre tindrà veu
    perquè neix
    de la profunditat...

    L'alè de
    la tristesa
    és qui et fa
    respirar enyorança...


    SAlut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Sí, és trist, però si hi han enyorança de vida, segur que l'agafaràs al vol al moment que puguis fer-ho.

    ResponElimina
  4. M'encanten sempre les teves paraules, arbre de tardor, vial solitari, ombra, fragor d'un tro... un bufec deliciós novament.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons